Durant la sessió de la CAEI del dia 26 es van tractar, novament, els diferents casos de l’alumnat dels nivells de 3r i 4t de l’ESO amb l’objectiu de trobar eines i procediments que millorin la situació actual d’aquest alumnat.

En destaco, també com en la CAEI anterior (vegeu publicació del dia 13 de maig) dos dels casos de major rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. 

Alumne 1: 

Alumna que roman en un centre residencial d’atenció educativa (CRAE) des de fa anys.

Mostra moltes dificultats d’aprenentatge i té un trastorn de TDAH. Està medicada.

Actualment, mostra una actitud força afable i d’escolta. Temps enrere havia estat una alumna amb poca habilitat social i amb manca de connexió amb els adults. L’alumna ha repetit 1r de l’ESO.

Es fa una reunió amb la tutora del CRAE per a valorar el seu estat anímic i acadèmic; on s’expressa que la seva actitud és proactiva, tranquil·la i més receptiva des de l’inici d’aquest curs.

Mostra dificultats acadèmiques i la mateixa alumna demana ajuda per elaborar les tasques. Ella proposa que se li proporcioni alguna mena de repàs o persona que la pugui ajudar fent tasques de reforç a la tarda; per tant, l’actitud davant de l’aprenentatge ha canviat considerablement des de la darrera reunió. S’argumenta que sembla que està fent un canvi maduratiu.

Cal veure si hi ha algun informe per part del CSMIJ on s’hagi pogut fer alguna exploració a l’alumna a nivell cognitiu donat que mostra moltes dificultats i no respon, favorablement, a algunes adaptacions metodològiques.

Des de l’EAP se li fa una primera exploració amb un WISC QI on obté un resultat de 72.  També s’observa alguns trets característics en un trastorn alimentari. Cal fer seguiment i observar atentament per poder actuar, si escau.

S’acorda revisar el PSI i aplicar revisió al currículum. Cal treballar amb mesures més acords a les necessitats de l’alumna donat que el fracàs i la frustració condiciona molt el seu estat anímic i això implica que entra en una retroalimentació negativa on afecta el rendiment acadèmic. Cal equilibrar l’aprenentatge amb les seves capacitats.

Alumna 2:

L’alumne està diagnosticat amb TDHA. Està molt tancat, es mostra seriós, amb respostes molt surrealistes. És un alumne que mostra trets TEA i a mesura que avança el curs es detecta com un alumne amb poques habilitats socials i amb discursos poc realistes. Connecta amb situacions que no s’avenen amb la realitat i té comportaments que no es corresponen amb el context i que queden fora de lloc.

L’assessora de l’EAP es posa en contacte amb la psicòloga de CSMIJ per actualitzar dades i li comenta que mare pot ser que minimitzi els problemes del jove. Tant la mare com l’alumne manifesten que tenen actituds paranormals. També es comenta que no s’ha medicat mai. Acorden que l’assessora de l’EAP observarà l’alumne i redactarà un recull d’indicadors o trets que donin informació de l’estat anímic i acadèmic de l’alumne al centre i li farà arribar per mail.

Un cop feta l’observació, l’alumne mostra desconnexió a l’aula de manera reiterada i desànim en les tasques encomandes, sortides i activitats de grup i individuals. Ha obtingut resultats molt negatius en les qualificacions de les diferents avaluacions tot i disposar d’un PSI. També s’observa que l’alumne té un entorn d’amics que l’ajuden. 

Aviat tindrà visita amb la psiquiatra del CSMIJ per tal de tornar a fer una valoració d’un possible TEA i revalorització del TDHA.

S’acorda amb el psicopedagog del nivell, establir rutines amb la família per tal que l’alumne agafi hàbits. Es demanarà a la família control de pantalles, estudi a casa en zones comunes, establir hàbits de son i alimentació.

Continuem!!