El passat dia 27 de maig durant la classe de tutoria al nivell de 3r es va continuar amb les activitats relacionades amb el treball de les emocions envers la tria educativa.
En aquesta ocasió, la sessió va ser dinamitzada per la tutoria amb l’acompanyament d’un/a professional que va ser protagonista a la sessió.
L’activitat proposada es va introduir amb la presentació del/la professional a cada aula. Cada aula disposava d’un/a professional que va sorgir del voluntariat entre les famílies del nivell; prèviament, es va fer una consulta per correu explicant l’activitat de tutoria i demanant el voluntariat. Tot seguit es detalla la taula amb les dades de l’activitat:
La sessió va ser enriquidora per a molts que, per primer cop, mantenien una conversa seriosa i real davant d’un professional d’alguna disciplina diferent de la docència. En general, les preguntes van ser força semblants entre les classes. Per una banda, preguntaven si els havia costat molt d’esforç arribar a tenir la feina que tenien, quan van saber que els agradava el que fan, quins comentaris hi havia a la família, si poguéssim canviar alguna cosa que farien, etc.
Les preguntes van generar debat en alguna de les classes envers si era tan important saber què escollir a la seva edat. El debat es va produir perquè els/les ponents van explicar diferents etapes professionals i inclús canvis professionals radicals; això va mostrar la flexibilitat de món professional i l’alumnat va mostrar curiositat. Això va permetre a la tutora i tutors, poder tractar la relativitat de la tria en la seva vida acadèmica i professional.
En resum, va ser una sessió estructurada i profitosa amb el temps adequat per generar reflexió en els dies vinents i que va dur alguna qüestió afegida després de la sessió.
El passat dia 20 de maig van començar les sessions d’activitats dedicades a treballar a l’aula les emocions que desperta la tria educativa de la postobligatòria. Des que es va fer la sessió d’introducció a l’orientació acadèmica, el passat dia 6 de maig, i d’acord amb la planificació inicial, s’hauria d’haver iniciat les activitats el dia 13 de maig. Els imprevistos al centre i les necessitats del grup han fet que la primera sessió es realitzi una setmana més tard del previst.
Això implica, entre altres aspectes, haver de fer una prèvia introducció a la sessió de 10 minuts en què s’han recordat els trets fonamentals de la tria educativa:
Autoconeixement i reflexió
Oferta formativa i mercat laboral
Presa de decisions
Un cop fet el recordatori, s’inicia l’activitat seguint la taula que tot just es detalla:
Tot seguit trobareu el model de coavaluació que va realitzar l’alumnat de 3r:
En termes generals, la sessió va ser productiva donat que es van representar alguns rols força interessants i on van aflorar emocions desconegudes i, en alguns casos, es va reconèixer sentiments i actituds diferents les inicials. Reflexionaven envers la necessitat d’escoltar i de veure altres opcions de les persones que les envolten. En resum, una activitat productiva, però justa en la temporització.
Durant la sessió de la CAEI del dia 26 es van tractar, novament, els diferents casos de l’alumnat dels nivells de 3r i 4t de l’ESO amb l’objectiu de trobar eines i procediments que millorin la situació actual d’aquest alumnat.
En destaco, també com en la CAEI anterior (vegeu publicació del dia 13 de maig) dos dels casos de major rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals.
Alumne 1:
Alumna que roman en un centre residencial d’atenció educativa (CRAE) des de fa anys.
Mostra moltes dificultats d’aprenentatge i té un trastorn de TDAH. Està medicada.
Actualment, mostra una actitud força afable i d’escolta. Temps enrere havia estat una alumna amb poca habilitat social i amb manca de connexió amb els adults. L’alumna ha repetit 1r de l’ESO.
Es fa una reunió amb la tutora del CRAE per a valorar el seu estat anímic i acadèmic; on s’expressa que la seva actitud és proactiva, tranquil·la i més receptiva des de l’inici d’aquest curs.
Mostra dificultats acadèmiques i la mateixa alumna demana ajuda per elaborar les tasques. Ella proposa que se li proporcioni alguna mena de repàs o persona que la pugui ajudar fent tasques de reforç a la tarda; per tant, l’actitud davant de l’aprenentatge ha canviat considerablement des de la darrera reunió. S’argumenta que sembla que està fent un canvi maduratiu.
Cal veure si hi ha algun informe per part del CSMIJ on s’hagi pogut fer alguna exploració a l’alumna a nivell cognitiu donat que mostra moltes dificultats i no respon, favorablement, a algunes adaptacions metodològiques.
Des de l’EAP se li fa una primera exploració amb un WISC QI on obté un resultat de 72. També s’observa alguns trets característics en un trastorn alimentari. Cal fer seguiment i observar atentament per poder actuar, si escau.
S’acorda revisar el PSI i aplicar revisió al currículum. Cal treballar amb mesures més acords a les necessitats de l’alumna donat que el fracàs i la frustració condiciona molt el seu estat anímic i això implica que entra en una retroalimentació negativa on afecta el rendiment acadèmic. Cal equilibrar l’aprenentatge amb les seves capacitats.
Alumna 2:
L’alumne està diagnosticat amb TDHA. Està molt tancat, es mostra seriós, amb respostes molt surrealistes. És un alumne que mostra trets TEA i a mesura que avança el curs es detecta com un alumne amb poques habilitats socials i amb discursos poc realistes. Connecta amb situacions que no s’avenen amb la realitat i té comportaments que no es corresponen amb el context i que queden fora de lloc.
L’assessora de l’EAP es posa en contacte amb la psicòloga de CSMIJ per actualitzar dades i li comenta que mare pot ser que minimitzi els problemes del jove. Tant la mare com l’alumne manifesten que tenen actituds paranormals. També es comenta que no s’ha medicat mai. Acorden que l’assessora de l’EAP observarà l’alumne i redactarà un recull d’indicadors o trets que donin informació de l’estat anímic i acadèmic de l’alumne al centre i li farà arribar per mail.
Un cop feta l’observació, l’alumne mostra desconnexió a l’aula de manera reiterada i desànim en les tasques encomandes, sortides i activitats de grup i individuals. Ha obtingut resultats molt negatius en les qualificacions de les diferents avaluacions tot i disposar d’un PSI. També s’observa que l’alumne té un entorn d’amics que l’ajuden.
Aviat tindrà visita amb la psiquiatra del CSMIJ per tal de tornar a fer una valoració d’un possible TEA i revalorització del TDHA.
S’acorda amb el psicopedagog del nivell, establir rutines amb la família per tal que l’alumne agafi hàbits. Es demanarà a la família control de pantalles, estudi a casa en zones comunes, establir hàbits de son i alimentació.
El passat divendres dia 9 vam fer atenció individualitzada destinada a l’acompanyament de l’alumnat de 4t de l’ESO amb baixes possibilitats d’acreditar amb l’objectiu de complimentar la preinscripció PFI en els casos on s’havia demanat de manera expressa per part de l’alumnat i la seva família.
L’alumnat havia fet una feina prèvia de cerca d’acord amb les necessitats i interessos. La major part de l’alumnat va triar propostes d’opcions de PFI i centres a la ciutat o poblacions properes. Van estar buscant informació de la documentació que calia aportar per tal de tenir i dur-la preparada per aquestes sessions de preinscripció en companyia de la psicopedagoga.
Els terminis per fer la preinscripció són del 6 al 13 de maig. L’alumnat que no ha pogut fer la preinscripció al centre, es compromet a fer-ho amb la família.
Vam atendre un total de 4 alumnes i vam establir pautes i paràmetres per a la resta, recordant els terminis i la documentació requerida.
Ha estat una tasca d’acompanyant enriquidora per l’alumnat que, sovint, mostra molta inseguretat en el procés de tria i en la seva petició.
Durant la sessió de la CAEI d’ahir dia 12 es van tractar els diferents casos de l’alumnat amb casuístiques diferents per tal de pactar acords i procediments per a la millora de la seva situació.
Destaco 2 casos que són de gran rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. Es revisen els nivells de 1r i 2n de l’ESO on es destaquen:
Alumne 1: Alumne amb un diagnòstic de TEA (trastorn de l’espectre autista) amb afectació al llenguatge, TDAH i requereix vetlladora.
Es mostra integrat i content a l’institut. Li ofereixen una teràpia al CSMIJ amb Lego, però donat que ha passat molt de temps entre la visita i la possible intervenció, l’alumne es nega a anar-hi perquè implica faltar al centre els dimecres, les dues primeres hores.
Acadèmicament, al centre treballa poc i no fa lliurament de tasques. Mostra força absentisme i els resultats de la darrera avaluació han estat de 7 no assoliments.
La mare no confia en TEAMAR donat que argumenta canvis constants de referents i això crea desconfiança.
La psicopedagoga del centre realitza atencions individualitzades i aconsegueix mantenir converses fluides envers quines rutines i hàbits segueix. L’alumne argumenta que no assisteix a cap psicòleg. La psicopedagoga pregunta a la mare a través d’un mail i resta a l’espera de la resposta.
En funció de la resposta de la mare, el TIS i la psicopedagoga emprendre mesures citant a la família per tal d’elaborar un pla d’actuació per la millora a acadèmica de l’alumne.
Alumna 2: Alumna amb un diagnòstic de TEA medicada i requereix vetlladora.
L’alumna mostra dificultats per entrar al centre i sosté algunes hores, passat a aquest temps, l’alumna no vol seguir i entra en crisis.
Tractada per psiquiatria amb qui s’ha mantingut alguna conversa envers l’alumna i les seves limitacions, necessitats i aptituds.
Ha estat ingressada a psiquiatria de l’hospital durant tres setmanes al març, aquest fet atura el possible assessorament per part del CRETDIC.
Des del centre i d’acord amb el consens amb l’EAP, es treballa amb la família per enfocar la possibilitat d’anar a un centre més petit on és possible que l’alumna pugui desenvolupar més habilitats, donat que, entre altres, l’aglomeració de persones provoca desequilibri.
Tanmateix, es treballa a reduir al màxim l’horari lectiu, però cal que ho autoritzi el CSMIJ amb qui s’intenta contactar des de l’EAP per consensuar el cas i establir paràmetres o informes que ajudin a regular una situació (reducció horària) que facilitaria l’assistència de l’alumna a les aules de manera periòdica.
….bé, la setmana vinent, a la CAEI es tractaran els casos d’alumnat de 3r i 4t de l’ESO.
El passat dia 6, vam acabar de fer el taller envers l’orientació acadèmica amb l’objectiu de fer connectar a l’alumnat amb el programa del curs vinent on la tria educativa és l’eix principal de les tutories.
Les sessions han estat impartides per les tutories de cada a grup a 120 alumnes de 3r de l’ESO, distribuïts en 4 classes.
Durant les sessions, s’ha presentat, en suport informàtic, els conceptes claus de les emocions i la presa de decisions. Vegeu la presentació!
Un cop acabada la presentació, es preveu poder realitzar l’enquesta per tal de fer la recollida de dades envers la investigació sobre les emocions que ha despertat en l’alumnat el fet de connectar amb l’orientació acadèmica que hauran de realitzar de cara al curs de 4t de l’ESO.
L’objectiu de la formació prèvia i de l’enquesta és conèixer i poder detectar els aspectes emocionals que poden condicionar la tria i determinar un pal d’actuació de cara el curs vinent. D’aquesta manera es pot preveure un programa que reculli un treball emocional previ a la tria i d’acord amb les necessitats específiques del grup.
Cada setmana al centre es convoca una CAEI i el passat dia 28 d’abril vaig registrar una de les sessions.
La comissió d’Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) és l’espai on els diferents agents i representants del centre gestionen l’orientació acadèmica seguint el currículum on estan redactats els documents per a l’organització i la gestió dels centres educatius (2025).
Aquesta setmana he assistit a la CAEI del centre on faig el pràcticum amb l’objectiu de veure quins aspectes es tracten i quina metodologia s’aplica per registrar tot el que es debat i gestiona en aquesta trobada entre els representants del centre i l’EAP.
A la CAEI assisteixen les orientadores i orientador del centre amb un total de 5 psicopedagogs, que gestionen l’orientació i assessorament en els diferents nivells de centre; la coordinadora pedagògica del centre que s’encarrega de vetllar per la comunicació i gestió de la informació entre nivells i amb els agents externs al centre; i, finalment, la psicopedagoga de l’EAP (referent de l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic) que vetlla pel seguiment rigorós de tots els casos existents on cal la intervenció d’algun organisme o de mesures extraordinàries de caràcter intern. Totes aquestes figures representen una part del sistema educatiu i vetllen per garantir el benestar de l’alumnat donant resposta als sis vectors que marca el currículum:
Aprenentatges competencials
Perspectiva de gènere
Universalitat del currículum
Qualitat de l’educació de les llengües
Ciutadania democràtica i consciència global
Benestar emocional
L’ordre del dia de la CAEI contemplava, entre altres aspectes, tractar els diversos casos que estan pendents d’estudi, diagnòstic o altres necessitats amb l’objectiu d’anar concretant actuacions o resolucions.
En una segona part de la reunió s’afegeix el TIS (Tècnic d’Integració Social) del centre; amb l’objectiu de tractar els casos amb necessitats socials i determinar en quin punt es troba cada cas i de quina manera es pot avançar.
En aquesta coordinació social es van tractar casos que, tot i haver avançat, calia continuar fent tasques d’assessorament i seguiment. Altres, eren casos que quedaven bloquejats per diversos motius (incomunicació amb la família, retard en algun tràmit, anul·lació de processos, etc.). El seguiment es registra en acta, seguint un ordre per nivells des de cicles i batxillerat fins a 1r de l’ESO. El TIS és qui porta el control i detall de tots els processos que es realitzen i en fa un seguiment acurat.
Bibliografia
Departament d’Educació. (2025). Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Currículum. Curs 2024-2025. Generalitat de Catalunya.
La intervenció proposada requereix unes actuacions prèvies, per tant, és necessari dividir el procés en tres fases:
Taller Orientació Acadèmica: Introducció.
Recollida de dades per adequar material didàctic.
Aplicació de material didàctic per implementar l’actuació.
Prèviament, a la recollida de dades, s’ha elaborat un taller inicial de dues sessions (de les quals ja s’han fet efectives) on es fa la introducció a l’orientació acadèmica mostrant els tres eixos principals a tenir en compte:
Un cop feta la part teòrica, per una banda, tenim el treball de recollida de dades i anàlisi on es pretén obtenir les causes de les emocions negatives més significatives que puguin sorgir entre l’alumnat envers la temàtica de la tria educativa. Aquesta fase pot arribar a tenir una durada de dues setmanes.
Per altra banda, disposar d’un període d’aplicació de les activitats i regular en funció de les demandes. El desenvolupament de la intervenció és un procés obert que permet noves combinacions i noves propostes. Aquesta fase de la implementació es durà a terme en sis setmanes.
Fer aquest aclariment pot ajudar a entendre les diferents fases d’implantació que anirà introduint durant aquests dies i que consistiran en:
Durant dues setmanes he elaborat un seguiment d’observació a les aules de 4t amb el pretext de trobar i cercar indicis que em donin dades envers la relació que existeix entre les emocions i les decisions que van prenent al llarg dels dies per tal de complementar la meva investigació.
L’observació l’he basada a partir de les decisions a prendre envers el projecte de recerca de final de curs. S’ha plantejat a tot l’alumnat l’objectiu de presentar un projecte voluntari i del seu interès en el qual han de fer recerca, investigació i treball de camp. Els condicionants han estat fer grups d’1, 2 o 3 persones, pactar el tema en consens i omplir els formularis perquè l’equip docent validi el tema i l’assignació d’un/a tutor/a. A grans trets, el projecte ha de reunir les següents condicions:
Novament, ens trobem amb una proposta de la qual podem obtenir dades envers les emocions que experimenten els adolescents en posar-se davant de reptes que consideren ambiciosos i que, sovint, els provoca cert nerviosisme. En aquesta ocasió hem pogut conversar amb una gran part de l’alumnat i hem arribat a les conclusions que les angoixes, prioritàriament, esdevenen del dubte envers la tria del tema per por al fracàs o a la no resolució per manca de coneixements.
Hi ha, per tant, un percentatge d’alumnes que opta per triar un tema ja establert amb l’objectiu de garantir certa coherència durant el procés. Altres fan propostes de les quals no en tenen garantia de poder arribar a conclusions entenedores.
Realment, en resum, cada alumne/a mostra diverses emocions que podríem resumir en por, angoixa i nerviosisme en pensar en el procés i en la presentació final; per altra banda, trobaríem emocions positives com il·lusió, entusiasme, coratge per emprendre una tasca envers una temàtica triada i amb la possibilitat d’escollir membres per treballar.
Continuem fent observació i treballant els aspectes emocionals en l’orientació acadèmica a 4t a partir de tutories personals on es responen les consultes fetes a l’orientadora i que rep per diferents vies (mail, passadissos, classes de tutoria, etc.)
Enguany s’ha iniciat la introducció de l’orientació acadèmica a 3r de l’ESO. Això ens fa plantejar que hem de vetllar per dues possibilitats d’actuació: continuar amb el consell orientador de 4t de l’ESO atenent les emocions i canalitzant les angoixes i indecisions, i investigar envers les emocions que desperta l’alumnat de 3r en la tria educativa que haurà de dur a terme el curs vinent.
Obrim debat amb l’equip docent de 3r i estimem que cal fer una cerca de les emocions que desperta el tema durant aquesta etapa introductòria de l’orientació acadèmica i preveure un programa acurat de cara a treballar les emocions a 4t. Pensem que aquesta eina ens pot facilitar moltes dades de cara a millorar el programa orientador al pròxim curs; per tant, elaboro un qüestionari (Google Forms) per l’alumnat que s’haurà de fer arribar a través de les tutories el pròxim dimarts dia 6.
Aquesta nova via d’investigació estarà estretament lligada a tres motors de les competències personal i social de 4t de l’ESO: al programa de tutoria (PAT), a la matèria educació socioemocional i a l’orientació acadèmica de la psicopedagoga del nivell.
Per tant, actualment, l’actuació al pràcticum ha vessat en dues branques:
Seguiment orientador de l’alumnat de 4t
Investigació de les emocions a 3r de l’ESO
En resum, aquesta és una mostra més de la versatilitat de figura de la psicopedagogia en l’entorn d’educació on a cada pas que es dona, apareixen nous reptes que, sovint complementen, milloren o canvien les intervencions. És novament una metàfora del tangram on el procés permet noves combinacions i propostes.
Donada la problemàtica actual on l’alumnat mostra emocions negatives envers la tria educativa es planteja una anàlisi DAFO on s’exposen les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats amb el focus centrat en l’alumnat del centre.
La proposta se centra en una estratègia abordant les debilitats i amenaces, aprofitant les oportunitats del centre. Un cop establertes les línies de treball es proposa:
ACTIVITATS
Consciència de les emocions que es desperten pel futur.
Professionals experts.
Mostra d’opcions per famílies.
Projecció personal.
Comparativa.
OBJECTIUS
Prendre consciència de les emocions negatives que desperta en l’alumnat el fet de pensar en els estudis o Professionalitat del futur.
Professorat explica la seva experiència coma estudiant i la seva carrera professional.
Mostra de les diferents formacions acadèmiques i vies d’accés a aquestes.
Treball envers la projecció personal. Introspecció.
Comparar la situació inicial amb l’actual i anàlisi dels canvis i de les expectatives.
METODOLOGIA
Activitat interactiva i debat grupal. Oferir emocions alternatives, mètodes de canalització, justificació de les emocions, etc.
Presentació de l’experiència professional i emfatitzant les emocions negatives i com les van contrastar o reconduir. Torn obert de paraula.
Activitat interactiva i presentació de webs i recursos. Treball de consulta a l’aula.
Escriure un missatge o gravar un vídeo al teu jo del futur de 5 anys enllà explicant que espera haver après i com creu que pot haver-ho fet. Dibuixar una línia cronològica on s’expliquin 4-5 fets destacables i expressar que ens han fet sentir.
Reformular les qüestions inicials i valorar el canvi.
Tot seguit mostro una petita planificació del desenvolupament del projecte. Aquesta planificació pot veure’s afectada pel mateix procés i per la interactuació amb els grups.
Un cop s’ha actuat cal veure quins han estat els resultats i si s’han complert els objectius. Amb aquesta finalitat proposo un sistema d’avaluació de l’aprenentatge dels continguts dirigit cap a l’alumnat, i del seguiment del procés per a les tutories. Vegeu les diferents taules avaluatives:
Entendre les emocions de l’alumnat és una de les vies d’accés a la millora del seu aprenentatge. Des de l’institut es manifesta un dèficit en la gestió emocional dels grans reptes.
S’observa que hi ha una crisi emocional en prendre decisions en la tria educativa de la postobligatòria.
Tot i disposar de programes d’orientació acadèmica, aquests estan destinats a treballar l’oferta acadèmica i cercar les millors opcions, però manca d’un vessant emocional que, possiblement estimen que pugui aportar una decisió més serena i d’acord amb les possibles necessitats i habilitats personals de l’alumnat.
El repte, doncs, és crear un programa que ajudi l’alumnat a identificar les emocions i gestionar-ne aquelles que són negatives i que coarten la decisió conscient dels estudis postobligatòria.
Penso que disposar del coneixement de les seves emocions abans de fer el pas de la tria educativa, ens permetrà treballar aquelles emocions negatives que dificulten la decisió i, contribuir, d’aquesta manera, a la formació de membres de la societat que s’integrin millor fent ús de les emocions per comprendre el món i es generi un clima de respecte entre les opinions diverses de la societat (EduCaixa, s.d.).
Planificació de les millores
Sempre, tenint en compte l’observació com a eina diària en la investigació del comportament dels joves, Caldrà determinar dades subjectives de cada membre per saber com i què abordar amb el col·lectiu a l’hora d’establir activitats concretes per treballar les emocions.
L’objectiu pretén aplicar eines i dotar de recursos per determinar què sento, com em sento?, i en cas de sentir emocions negatives, oferir alternatives per capgirar la situació i generar un clima intern serè i capaç d’abordar els dubtes més rellevants de la tria educativa i professional a curt termini.
BIBLIOGRAFIA:
EduCaixa. (s.d.). Entrevista a David Bueno: Neuroeducació per entendre millor com aprenem. EduCaixa. Recuperat el 6 d’abril de 2025, de https://educaixa.org/ca/-/entrevista-a-david-bueno
Les expectatives respecte del pràcticum és l’aplicació de les eines que he treballat durant la meva formació al màster i la vivència, en primera persona, de l’orientació psicopedagògica en un centre públic.
Soc docent del mateix centre des de fa 7 anys, però, en cap cas, mai havia tingut la possibilitat d’estar en una situació d’acompanyament des del punt de vista de l’orientació. Sempre m’he vist i responsabilitzat d’una matèria, però ara em trobo davant d’un rol molt diferent i amb un abast de les tasques altrament complementàries.
Realment, és un repte donat que, tot sabent molts dels entramats que sorgeixen cada dia, espero tenir una visió més conciliadora del que significa acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament acadèmic i personal.
Disposar de companys i companyes que m’acompanyen en aquest procés m’encoratja a pensar en la possibilitat de fer un servei real a la comunitat i cercar alguna estratègia o recurs que pugui ser d’utilitat per a la millora de l’orientació acadèmica i professional del centre.
Em dic Imma Rueda, sóc nascuda a Barcelona i actualment visc a Sant Adrià de Besòs. Treballo des de fa 7 cursos a un centre de secundària de Mataró.
Vaig cursar els meus estudis de postobligatòria enfocats a fer una carrera tècnica perquè tenia molt clara quina era la meva vocació. De fet, soc arquitecte tècnic i he treballat en una empresa privada durant molts anys. Fa aproximadament 8 anys em va sorgir la necessitat de fer un canvi professional i vaig decidir dedicar-me a la docència donat que ja tenia certa predisposició pel sector i era un desig de feia molts anys que volia complir. Actualment, estic com a docent en l’àmbit científic tecnològic amb alumnat de secundària i batxillerat.
Donada la meva situació laboral i per tal de millorar la meva pràctica docent, vaig escollir fer el màster amb l’objectiu de disposar de més eines i experiència per enfrontar-me als reptes que, actualment tenim a les aules, d’una manera més eficaç.
És per això que un dels majors interessos que tinc com a docent és disposar de recursos que em permetin gestionar de manera coherent l’aula i poder aportar canvis o propostes que millorin la gestió de centre i concretament la millora del clima a les aules.