CONCLUSIONS

Al llarg de tot el procés del pràcticum al centre, les funcions de la psicopedagogia en l’àmbit formal, he pogut observar un acompanyament tant a professorat com a alumnat. Els professionals del centre, han estat sempre al servei dels educadors i educadores, de les entitats externes que col·laboren diàriament amb el centre, de les famílies que requereixen un seguiment més acurat, etc.; per tant, la intervenció professional està al servei, elaboració i desenvolupament del sistema educatiu del centre (Mauri, Monereo, & Badia, 2004).

El desenvolupament de les pràctiques han estat extraordinàries per la dedicació que he tingut per part de tot l’equip docent que m’ha acollit i rebut amb entusiasme i amb molta cura. La meva funció ha estat seguir els exemples de la meva tutora i fer el màxim acompanyament i assessorament que se m’ha permès; fent ús de les eines, recursos i criteris d’acord amb el marc teòric que he treballat al llarg del màster: la rigorositat en el tractament de dades, la indagació de la situació de l’alumnat i del seu entorn, entendre el context i escoltar, han estat les eines. Però una de les més profitoses ha estat l’actitud d’escolta, on he pogut apreciar matisos que abans no escoltava i que la tutora m’ha mostrat amb una mica d’atenció.

Un aspecte no tan amable del procés, ha estat la petita mostra del funcionament del sistema educatiu en l’àmbit normatiu; a grans trets, el sistema, manca de recursos d’una manera aclaparadora. Les àmplies ràtios i la manca de formació en les diferents realitats, provoca col·lapse i bloqueig del sistema i de les persones que el gestionen i intervenen. Hi ha actuacions clares que queden diluïdes o que es canvien d’ordre o prioritat per una qüestió de temporalitat i de recurs humà per atendre-la. Queda clar que la societat ha canviat i que l’escola també ho ha fet, però potser no a la mateixa velocitat; l’educació formal s’ha de reconsiderar ((Mauri et al., 2004)) d’acord amb els canvis i, actualment, hi ha un canvi que no és atès amb rigorositat per part del sistema. La figura de la psicopedagogia abasta molts fronts, però té un límit humà, i cal preservar la seva integritat per mantenir certa qualitat en les seves actuacions. Sobreexplotar els recursos humans, que és el  que, sovint, he observat al centre, implica un esgotament a curt termini que pot repercutir en la gestió diària de la professionalitat. Potser aquests seria un nou projecte d’intervenció i d’investigació on demostrar si realment existeix un col·lapse del sistema o quina sensació hi ha entre els i les professionals envers la productivitat del seu temps d’acord amb les expectatives.

El resum de la meva experiència i pràctica de la psicopedagogia al centre ha estat un recull d’oportunitats d’aprendre noves formes de treballar i d’enforcar les situacions difícils des d’un punt de vista més objectiu i pràctic. Amb això, no vull donar a entendre que la pràctica de la psicopedagogia ha mancat de sensibilitat, sinó tot el contrari, ha estat plena de sensibilitat, però les emocions han estat gestionades des de la distància amb l’objectiu de fer servei d’ajuda i assessorament.

Estic enormement agraïda per haver optat a tantíssimes situacions diverses de la figura de la psicopedagogia al centre. He estat en reunions d’equip docent, de tutors i coordinació, en comissions socials, en la CAEI, en atenció individualitzada, en suport a l’aula, en acompanyament de projecte singular, en acompanyament en tràmits acadèmics a alumnat amb més dificultats, en formació i preparació de material didàctic, etc. En resum, he format part d’un gran nombre de tasques que desenvolupa la figura de la psicopedagogia durant la jornada lectiva. En totes elles he après i vist els diferents reptes i tasques que cal emprendre diàriament en un centre educatiu, on el canvi i l’adaptació formen part intrínseca del procés i cal viure-ho de manera positiva i proactiva.

…i fins aquí.

 

Mauri, T., Monereo, C., & Badia, A. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal (Vol. 1). Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

IMPLEMENTACIÓ: TANCAMENT I FASE D’AVALUACIÓ

La dinàmica diària del centre comporta adaptacions constants a la planificació i desenvolupament de les activitats. En aquesta ocasió, l’activitat destinada per aquesta setmana (03 de juny) envers el treball i la gestió de les emocions que, fins ara, havíem estat desenvolupant, no s’ha dut a terme per altres imprevistos que han estat preferents.

Actualment, el final de curs, representa un seguit de sortides, activitats i tancaments de matèries que no permeten encabir cap altra sessió. El motiu d’aquesta decisió ha estat aliena a la planificació inicial i per la necessitat d’encabir un altre programa de centre prioritari.

El fet de no poder desenvolupar les sessions, ha fet replantejar l’actuació i preveure una alternativa de cara al curs vinent. Hem acordat amb l’equip (responsables pel curs vinent) que caldrà desenvolupar com les activitats 4 i 5 que hi havia previstes en aquest curs: 4) Projecció personal i 5) Comparativa. 

Tot seguit es mostren les fitxes identificatives de cadascuna de les activitats que s’hauran de desenvolupar en iniciar el curs 25-26.

 

Fitxa ACTIVITAT PROJECCIÓ PERSONAL

Un cop acabades les sessions hauran de fer una autoavaluació del procés tal com es mostra a la següent graella:

 

Fitxa ACTIVITAT COMPARATIVA

Un cop fetes les sessions es podrà avaluar de l’alumnat en el procés per tal de conèixer quin aprenentatge n’ha fet de les sessions.

Adjunt es disposa la rúbrica per avaluar la tasca general i el seguiment de les activitats:

Un cop acabat el procés caldrà veure la funcionalitat de les activitats i caldrà valorar l’efectivitat del mateix procés per tal d’establir millores de cara a altres cursos.

Continuem treballant!!!

IMPLEMENTACIÓ: FASE D’ACTUACIONS PRÀCTIQUES II (ACTIVITATS DIDÀCTIQUES D’EMOCIONS)

El passat dia 27 de maig durant la classe de tutoria al nivell de 3r es va continuar amb les activitats relacionades amb el treball de les emocions envers la tria educativa.

En aquesta ocasió, la sessió va ser dinamitzada per la tutoria amb l’acompanyament d’un/a professional que va ser protagonista a la sessió.

L’activitat proposada es va introduir amb la presentació del/la professional a cada aula. Cada aula disposava d’un/a professional que va sorgir del voluntariat entre les famílies del nivell; prèviament, es va fer una consulta per correu explicant l’activitat de tutoria i demanant el voluntariat. Tot seguit es detalla la taula amb les dades de l’activitat:

La sessió va ser enriquidora per a molts que, per primer cop, mantenien una conversa seriosa i real davant d’un professional d’alguna disciplina diferent de la docència. En general, les preguntes van ser força semblants entre les classes. Per una banda, preguntaven si els havia costat molt d’esforç arribar a tenir la feina que tenien, quan van saber que els agradava el que fan, quins comentaris hi havia a la família, si poguéssim canviar alguna cosa que farien, etc.

Les preguntes van generar debat en alguna de les classes envers si era tan important saber què escollir a la seva edat. El debat es va produir perquè els/les ponents van explicar diferents etapes professionals i inclús canvis professionals radicals; això va mostrar la flexibilitat de món professional i l’alumnat va mostrar curiositat. Això va permetre a la tutora i tutors, poder tractar la relativitat de la tria en la seva vida acadèmica i professional.

En resum, va ser una sessió estructurada i profitosa amb el temps adequat per generar reflexió en els dies vinents i que va dur alguna qüestió afegida després de la sessió.

Continuarem!!!

IMPLEMENTACIÓ: FASE D’ACTUACIONS PRÀCTIQUES I (ACTIVITATS DIDÀCTIQUES D’EMOCIONS)

El passat dia 20 de maig van començar les sessions d’activitats dedicades a treballar a l’aula les emocions que desperta la tria educativa de la postobligatòria.
Des que es va fer la sessió d’introducció a l’orientació acadèmica, el passat dia 6 de maig, i d’acord amb la planificació inicial, s’hauria d’haver iniciat les activitats el dia 13 de maig. Els imprevistos al centre i les necessitats del grup han fet que la primera sessió es realitzi una setmana més tard del previst.

Això implica, entre altres aspectes, haver de fer una prèvia introducció a la sessió de 10 minuts en què s’han recordat els trets fonamentals de la tria educativa:

  • Autoconeixement i reflexió
  • Oferta formativa i mercat laboral
  • Presa de decisions

Un cop fet el recordatori, s’inicia l’activitat seguint la taula que tot just es detalla:

Tot seguit trobareu el model de coavaluació que va realitzar l’alumnat de 3r:

En termes generals, la sessió va ser productiva donat que es van representar alguns rols força interessants i on van aflorar emocions desconegudes i, en alguns casos, es va reconèixer sentiments i actituds diferents les inicials. Reflexionaven envers la necessitat d’escoltar i de veure altres opcions de les persones que les envolten. En resum, una activitat productiva, però justa en la temporització.

Continuarem treballant en les sessions!!!

ASSISTÈNCIA A LA CAEI 3r i 4t d’ESO

Durant la sessió de la CAEI del dia 26 es van tractar, novament, els diferents casos de l’alumnat dels nivells de 3r i 4t de l’ESO amb l’objectiu de trobar eines i procediments que millorin la situació actual d’aquest alumnat.

En destaco, també com en la CAEI anterior (vegeu publicació del dia 13 de maig) dos dels casos de major rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. 

Alumne 1: 

Alumna que roman en un centre residencial d’atenció educativa (CRAE) des de fa anys.

Mostra moltes dificultats d’aprenentatge i té un trastorn de TDAH. Està medicada.

Actualment, mostra una actitud força afable i d’escolta. Temps enrere havia estat una alumna amb poca habilitat social i amb manca de connexió amb els adults. L’alumna ha repetit 1r de l’ESO.

Es fa una reunió amb la tutora del CRAE per a valorar el seu estat anímic i acadèmic; on s’expressa que la seva actitud és proactiva, tranquil·la i més receptiva des de l’inici d’aquest curs.

Mostra dificultats acadèmiques i la mateixa alumna demana ajuda per elaborar les tasques. Ella proposa que se li proporcioni alguna mena de repàs o persona que la pugui ajudar fent tasques de reforç a la tarda; per tant, l’actitud davant de l’aprenentatge ha canviat considerablement des de la darrera reunió. S’argumenta que sembla que està fent un canvi maduratiu.

Cal veure si hi ha algun informe per part del CSMIJ on s’hagi pogut fer alguna exploració a l’alumna a nivell cognitiu donat que mostra moltes dificultats i no respon, favorablement, a algunes adaptacions metodològiques.

Des de l’EAP se li fa una primera exploració amb un WISC QI on obté un resultat de 72.  També s’observa alguns trets característics en un trastorn alimentari. Cal fer seguiment i observar atentament per poder actuar, si escau.

S’acorda revisar el PSI i aplicar revisió al currículum. Cal treballar amb mesures més acords a les necessitats de l’alumna donat que el fracàs i la frustració condiciona molt el seu estat anímic i això implica que entra en una retroalimentació negativa on afecta el rendiment acadèmic. Cal equilibrar l’aprenentatge amb les seves capacitats.

Alumna 2:

L’alumne està diagnosticat amb TDHA. Està molt tancat, es mostra seriós, amb respostes molt surrealistes. És un alumne que mostra trets TEA i a mesura que avança el curs es detecta com un alumne amb poques habilitats socials i amb discursos poc realistes. Connecta amb situacions que no s’avenen amb la realitat i té comportaments que no es corresponen amb el context i que queden fora de lloc.

L’assessora de l’EAP es posa en contacte amb la psicòloga de CSMIJ per actualitzar dades i li comenta que mare pot ser que minimitzi els problemes del jove. Tant la mare com l’alumne manifesten que tenen actituds paranormals. També es comenta que no s’ha medicat mai. Acorden que l’assessora de l’EAP observarà l’alumne i redactarà un recull d’indicadors o trets que donin informació de l’estat anímic i acadèmic de l’alumne al centre i li farà arribar per mail.

Un cop feta l’observació, l’alumne mostra desconnexió a l’aula de manera reiterada i desànim en les tasques encomandes, sortides i activitats de grup i individuals. Ha obtingut resultats molt negatius en les qualificacions de les diferents avaluacions tot i disposar d’un PSI. També s’observa que l’alumne té un entorn d’amics que l’ajuden. 

Aviat tindrà visita amb la psiquiatra del CSMIJ per tal de tornar a fer una valoració d’un possible TEA i revalorització del TDHA.

S’acorda amb el psicopedagog del nivell, establir rutines amb la família per tal que l’alumne agafi hàbits. Es demanarà a la família control de pantalles, estudi a casa en zones comunes, establir hàbits de son i alimentació.

Continuem!!

ACOMPANYAMENT PREINSCRIPCIONS PFI a 4t d’ESO

El passat divendres dia 9 vam fer atenció individualitzada destinada a l’acompanyament de l’alumnat de 4t de l’ESO amb baixes possibilitats d’acreditar amb l’objectiu de complimentar la preinscripció PFI en els casos on s’havia demanat de manera expressa per part de l’alumnat i la seva família.

L’alumnat havia fet una feina prèvia de cerca d’acord amb les necessitats i interessos. La major part de l’alumnat va triar propostes d’opcions de PFI i centres a la ciutat o poblacions properes. Van estar buscant informació de la documentació que calia aportar per tal de tenir i dur-la preparada per aquestes sessions de preinscripció en companyia de la psicopedagoga.

Els terminis per fer la preinscripció són del 6 al 13 de maig. L’alumnat que no ha pogut fer la preinscripció al centre, es compromet a fer-ho amb la família.

Vam atendre un total de 4 alumnes i vam establir pautes i paràmetres per a la resta, recordant els terminis i la documentació requerida.

Ha estat una tasca d’acompanyant enriquidora per l’alumnat que, sovint, mostra molta inseguretat en el procés de tria i en la seva petició.

Endavant!!!

ASSISTÈNCIA A LA CAEI (Comissió d’Atenció Educativa Inclusiva)

Durant la sessió de la CAEI d’ahir dia 12 es van tractar els diferents casos de l’alumnat amb casuístiques diferents per tal de pactar acords i procediments per  a la millora de la seva situació.

Destaco 2 casos que són de gran rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. Es revisen els nivells de 1r i 2n de l’ESO on es destaquen:

Alumne 1: Alumne amb un diagnòstic de TEA (trastorn de l’espectre autista) amb afectació al llenguatge, TDAH i requereix vetlladora.

Es mostra integrat i content a l’institut. Li ofereixen una teràpia al CSMIJ amb Lego, però donat que ha passat molt de temps entre la visita i la possible intervenció, l’alumne es nega a anar-hi perquè implica faltar al centre els dimecres, les dues primeres hores.

Acadèmicament, al centre treballa poc i no fa lliurament de tasques. Mostra força absentisme i els resultats de la darrera avaluació han estat de 7 no assoliments.

La mare no confia en TEAMAR donat que argumenta canvis constants de referents i això crea desconfiança.

La psicopedagoga del centre realitza atencions individualitzades i aconsegueix mantenir converses fluides envers quines rutines i hàbits segueix. L’alumne argumenta que no assisteix a cap psicòleg. La psicopedagoga pregunta a la mare a través d’un mail i resta a l’espera de la resposta.

En funció de la resposta de la mare, el TIS i la psicopedagoga emprendre mesures citant  a la família per tal d’elaborar un pla d’actuació per la millora a acadèmica de l’alumne.

Alumna 2: Alumna amb un diagnòstic de TEA medicada i requereix vetlladora.

L’alumna mostra dificultats per entrar al centre i sosté algunes hores, passat a aquest temps, l’alumna no vol seguir i entra en crisis.

Tractada per psiquiatria amb qui s’ha mantingut alguna conversa envers l’alumna i les seves limitacions, necessitats i aptituds.

Ha estat ingressada a psiquiatria de l’hospital durant tres setmanes al març, aquest fet atura el possible assessorament per part del CRETDIC.

Des del centre i d’acord amb el consens amb l’EAP, es treballa amb la família per enfocar la possibilitat d’anar a un centre més petit on és possible que l’alumna pugui desenvolupar més habilitats, donat que, entre altres, l’aglomeració de persones provoca desequilibri.

Tanmateix, es treballa a reduir al màxim l’horari lectiu, però cal que ho autoritzi el CSMIJ amb qui s’intenta contactar des de l’EAP per consensuar el cas i establir paràmetres o informes que ajudin a regular una situació (reducció horària) que facilitaria l’assistència de l’alumna a les aules de manera periòdica.

….bé, la setmana vinent, a la CAEI es tractaran els casos d’alumnat de 3r i 4t de l’ESO.

Seguim!!

 

Webs d’interès:

IMPLEMENTACIÓ: TALLER I RECOLLIDA DE DADES (FORMULARIS)

El passat dia 6, vam acabar de fer el taller envers l’orientació acadèmica amb l’objectiu de fer connectar a l’alumnat amb el programa del curs vinent on la tria educativa és l’eix principal de les tutories.

Les sessions han estat impartides per les tutories de cada a grup a 120 alumnes de 3r de l’ESO, distribuïts en 4 classes.

Durant les sessions, s’ha presentat, en suport informàtic, els conceptes claus de les emocions i la presa de decisions. Vegeu la presentació!

Carregant...

Un cop acabada la presentació, es preveu poder realitzar l’enquesta per tal de fer la recollida de dades envers la investigació sobre les emocions que ha despertat en l’alumnat el fet de connectar amb l’orientació acadèmica que hauran de realitzar de cara al curs de 4t de l’ESO.

L’objectiu de la formació prèvia i de l’enquesta és conèixer i poder detectar els aspectes emocionals que poden condicionar la tria i determinar un pal d’actuació de cara el curs vinent. D’aquesta manera es pot preveure un programa que reculli un treball emocional previ a la tria i d’acord amb les necessitats específiques del grup.

Seguim!!

ASSISTÈNCIA A LA CAEI (Comissió d’Atenció Educativa Inclusiva)

Cada setmana al centre es convoca una CAEI i el passat dia 28 d’abril vaig registrar una de les sessions.

La comissió d’Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) és l’espai on els diferents agents i representants del centre gestionen l’orientació acadèmica seguint el currículum on estan redactats els documents per a l’organització i la gestió dels centres educatius (2025).

Aquesta setmana he assistit a la CAEI del centre on faig el pràcticum amb l’objectiu de veure quins aspectes es tracten i quina metodologia s’aplica per registrar tot el que es debat i gestiona en aquesta trobada entre els representants del centre i l’EAP.

A la CAEI assisteixen les orientadores i orientador del centre amb un total de 5 psicopedagogs, que gestionen l’orientació i assessorament en els diferents nivells de centre; la coordinadora pedagògica del centre que s’encarrega de vetllar per la comunicació i gestió de la informació entre nivells i amb els agents externs al centre; i,  finalment, la psicopedagoga de l’EAP (referent de l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic) que vetlla pel seguiment rigorós de tots els casos existents on cal la intervenció d’algun organisme o de mesures extraordinàries de caràcter intern. Totes aquestes figures representen una part del sistema educatiu i vetllen per garantir el benestar de l’alumnat donant resposta als sis vectors que marca el currículum:

  • Aprenentatges competencials
  • Perspectiva de gènere
  • Universalitat del currículum
  • Qualitat de l’educació de les llengües
  • Ciutadania democràtica i consciència global
  • Benestar emocional

L’ordre del dia de la CAEI contemplava, entre altres aspectes, tractar els diversos casos que estan pendents d’estudi, diagnòstic o altres necessitats amb l’objectiu d’anar concretant actuacions o resolucions.

En una segona part de la reunió s’afegeix el TIS (Tècnic d’Integració Social) del centre; amb l’objectiu de tractar els casos amb necessitats socials i determinar en quin punt es troba cada cas i de quina manera es pot avançar.

En aquesta coordinació social es van tractar casos que, tot i haver avançat, calia continuar fent tasques d’assessorament i seguiment. Altres, eren casos que quedaven bloquejats per diversos motius (incomunicació amb la família, retard en algun tràmit, anul·lació de processos, etc.). El seguiment es registra en acta, seguint un ordre per nivells des de cicles i batxillerat fins a 1r de l’ESO. El TIS és qui porta el control i detall de tots els processos que es realitzen i en fa un seguiment acurat.

Bibliografia

Departament d’Educació. (2025). Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Currículum. Curs 2024-2025. Generalitat de Catalunya.

https://documents.espai.educacio.gencat.cat/IPCNormativa/DOIGC/DOIGC_Curriculum.pdf

FASES DE LA IMPLEMENTACIÓ GENERAL: INTRODUCCIÓ

La intervenció proposada requereix unes actuacions prèvies, per tant, és necessari dividir el procés en tres fases:

  • Taller Orientació Acadèmica: Introducció.
  • Recollida de dades per adequar material didàctic.
  • Aplicació de material didàctic per implementar l’actuació.

Prèviament, a la recollida de dades, s’ha elaborat un taller inicial de dues sessions (de les quals ja s’han fet efectives) on es fa la introducció a l’orientació acadèmica mostrant els tres eixos principals a tenir en compte:

Un cop feta la part teòrica, per una banda, tenim el treball de recollida de dades i anàlisi on es pretén obtenir les causes de les emocions negatives més significatives que puguin sorgir entre l’alumnat envers la temàtica de la tria educativa. Aquesta fase pot arribar a tenir una durada de dues setmanes.

Per altra banda, disposar d’un període d’aplicació de les activitats i regular en funció de les demandes. El desenvolupament de la intervenció és un procés obert que permet noves combinacions i noves propostes. Aquesta fase de la implementació es durà a terme en sis setmanes.

Fer aquest aclariment pot ajudar a entendre les diferents fases d’implantació que anirà introduint durant aquests dies i que consistiran en:

  • Qüestionari alumnat
  • Qüestionari professorat
  • Taules d’observació a l’aula

Bé, seguim!!