La dinàmica diària del centre comporta adaptacions constants a la planificació i desenvolupament de les activitats. En aquesta ocasió, l’activitat destinada per aquesta setmana (03 de juny) envers el treball i la gestió de les emocions que, fins ara, havíem estat desenvolupant, no s’ha dut a terme per altres imprevistos que han estat preferents.
Actualment, el final de curs, representa un seguit de sortides, activitats i tancaments de matèries que no permeten encabir cap altra sessió. El motiu d’aquesta decisió ha estat aliena a la planificació inicial i per la necessitat d’encabir un altre programa de centre prioritari.
El fet de no poder desenvolupar les sessions, ha fet replantejar l’actuació i preveure una alternativa de cara al curs vinent. Hem acordat amb l’equip (responsables pel curs vinent) que caldrà desenvolupar com les activitats 4 i 5 que hi havia previstes en aquest curs: 4) Projecció personal i 5) Comparativa.
Tot seguit es mostren les fitxes identificatives de cadascuna de les activitats que s’hauran de desenvolupar en iniciar el curs 25-26.
Fitxa ACTIVITAT PROJECCIÓ PERSONAL
Un cop acabades les sessions hauran de fer una autoavaluació del procés tal com es mostra a la següent graella:
Fitxa ACTIVITAT COMPARATIVA
Un cop fetes les sessions es podrà avaluar de l’alumnat en el procés per tal de conèixer quin aprenentatge n’ha fet de les sessions.
Adjunt es disposa la rúbrica per avaluar la tasca general i el seguiment de les activitats:
Un cop acabat el procés caldrà veure la funcionalitat de les activitats i caldrà valorar l’efectivitat del mateix procés per tal d’establir millores de cara a altres cursos.
El passat dia 27 de maig durant la classe de tutoria al nivell de 3r es va continuar amb les activitats relacionades amb el treball de les emocions envers la tria educativa.
En aquesta ocasió, la sessió va ser dinamitzada per la tutoria amb l’acompanyament d’un/a professional que va ser protagonista a la sessió.
L’activitat proposada es va introduir amb la presentació del/la professional a cada aula. Cada aula disposava d’un/a professional que va sorgir del voluntariat entre les famílies del nivell; prèviament, es va fer una consulta per correu explicant l’activitat de tutoria i demanant el voluntariat. Tot seguit es detalla la taula amb les dades de l’activitat:
La sessió va ser enriquidora per a molts que, per primer cop, mantenien una conversa seriosa i real davant d’un professional d’alguna disciplina diferent de la docència. En general, les preguntes van ser força semblants entre les classes. Per una banda, preguntaven si els havia costat molt d’esforç arribar a tenir la feina que tenien, quan van saber que els agradava el que fan, quins comentaris hi havia a la família, si poguéssim canviar alguna cosa que farien, etc.
Les preguntes van generar debat en alguna de les classes envers si era tan important saber què escollir a la seva edat. El debat es va produir perquè els/les ponents van explicar diferents etapes professionals i inclús canvis professionals radicals; això va mostrar la flexibilitat de món professional i l’alumnat va mostrar curiositat. Això va permetre a la tutora i tutors, poder tractar la relativitat de la tria en la seva vida acadèmica i professional.
En resum, va ser una sessió estructurada i profitosa amb el temps adequat per generar reflexió en els dies vinents i que va dur alguna qüestió afegida després de la sessió.
El passat dia 20 de maig van començar les sessions d’activitats dedicades a treballar a l’aula les emocions que desperta la tria educativa de la postobligatòria. Des que es va fer la sessió d’introducció a l’orientació acadèmica, el passat dia 6 de maig, i d’acord amb la planificació inicial, s’hauria d’haver iniciat les activitats el dia 13 de maig. Els imprevistos al centre i les necessitats del grup han fet que la primera sessió es realitzi una setmana més tard del previst.
Això implica, entre altres aspectes, haver de fer una prèvia introducció a la sessió de 10 minuts en què s’han recordat els trets fonamentals de la tria educativa:
Autoconeixement i reflexió
Oferta formativa i mercat laboral
Presa de decisions
Un cop fet el recordatori, s’inicia l’activitat seguint la taula que tot just es detalla:
Tot seguit trobareu el model de coavaluació que va realitzar l’alumnat de 3r:
En termes generals, la sessió va ser productiva donat que es van representar alguns rols força interessants i on van aflorar emocions desconegudes i, en alguns casos, es va reconèixer sentiments i actituds diferents les inicials. Reflexionaven envers la necessitat d’escoltar i de veure altres opcions de les persones que les envolten. En resum, una activitat productiva, però justa en la temporització.
Durant la sessió de la CAEI del dia 26 es van tractar, novament, els diferents casos de l’alumnat dels nivells de 3r i 4t de l’ESO amb l’objectiu de trobar eines i procediments que millorin la situació actual d’aquest alumnat.
En destaco, també com en la CAEI anterior (vegeu publicació del dia 13 de maig) dos dels casos de major rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals.
Alumne 1:
Alumna que roman en un centre residencial d’atenció educativa (CRAE) des de fa anys.
Mostra moltes dificultats d’aprenentatge i té un trastorn de TDAH. Està medicada.
Actualment, mostra una actitud força afable i d’escolta. Temps enrere havia estat una alumna amb poca habilitat social i amb manca de connexió amb els adults. L’alumna ha repetit 1r de l’ESO.
Es fa una reunió amb la tutora del CRAE per a valorar el seu estat anímic i acadèmic; on s’expressa que la seva actitud és proactiva, tranquil·la i més receptiva des de l’inici d’aquest curs.
Mostra dificultats acadèmiques i la mateixa alumna demana ajuda per elaborar les tasques. Ella proposa que se li proporcioni alguna mena de repàs o persona que la pugui ajudar fent tasques de reforç a la tarda; per tant, l’actitud davant de l’aprenentatge ha canviat considerablement des de la darrera reunió. S’argumenta que sembla que està fent un canvi maduratiu.
Cal veure si hi ha algun informe per part del CSMIJ on s’hagi pogut fer alguna exploració a l’alumna a nivell cognitiu donat que mostra moltes dificultats i no respon, favorablement, a algunes adaptacions metodològiques.
Des de l’EAP se li fa una primera exploració amb un WISC QI on obté un resultat de 72. També s’observa alguns trets característics en un trastorn alimentari. Cal fer seguiment i observar atentament per poder actuar, si escau.
S’acorda revisar el PSI i aplicar revisió al currículum. Cal treballar amb mesures més acords a les necessitats de l’alumna donat que el fracàs i la frustració condiciona molt el seu estat anímic i això implica que entra en una retroalimentació negativa on afecta el rendiment acadèmic. Cal equilibrar l’aprenentatge amb les seves capacitats.
Alumna 2:
L’alumne està diagnosticat amb TDHA. Està molt tancat, es mostra seriós, amb respostes molt surrealistes. És un alumne que mostra trets TEA i a mesura que avança el curs es detecta com un alumne amb poques habilitats socials i amb discursos poc realistes. Connecta amb situacions que no s’avenen amb la realitat i té comportaments que no es corresponen amb el context i que queden fora de lloc.
L’assessora de l’EAP es posa en contacte amb la psicòloga de CSMIJ per actualitzar dades i li comenta que mare pot ser que minimitzi els problemes del jove. Tant la mare com l’alumne manifesten que tenen actituds paranormals. També es comenta que no s’ha medicat mai. Acorden que l’assessora de l’EAP observarà l’alumne i redactarà un recull d’indicadors o trets que donin informació de l’estat anímic i acadèmic de l’alumne al centre i li farà arribar per mail.
Un cop feta l’observació, l’alumne mostra desconnexió a l’aula de manera reiterada i desànim en les tasques encomandes, sortides i activitats de grup i individuals. Ha obtingut resultats molt negatius en les qualificacions de les diferents avaluacions tot i disposar d’un PSI. També s’observa que l’alumne té un entorn d’amics que l’ajuden.
Aviat tindrà visita amb la psiquiatra del CSMIJ per tal de tornar a fer una valoració d’un possible TEA i revalorització del TDHA.
S’acorda amb el psicopedagog del nivell, establir rutines amb la família per tal que l’alumne agafi hàbits. Es demanarà a la família control de pantalles, estudi a casa en zones comunes, establir hàbits de son i alimentació.
El passat divendres dia 9 vam fer atenció individualitzada destinada a l’acompanyament de l’alumnat de 4t de l’ESO amb baixes possibilitats d’acreditar amb l’objectiu de complimentar la preinscripció PFI en els casos on s’havia demanat de manera expressa per part de l’alumnat i la seva família.
L’alumnat havia fet una feina prèvia de cerca d’acord amb les necessitats i interessos. La major part de l’alumnat va triar propostes d’opcions de PFI i centres a la ciutat o poblacions properes. Van estar buscant informació de la documentació que calia aportar per tal de tenir i dur-la preparada per aquestes sessions de preinscripció en companyia de la psicopedagoga.
Els terminis per fer la preinscripció són del 6 al 13 de maig. L’alumnat que no ha pogut fer la preinscripció al centre, es compromet a fer-ho amb la família.
Vam atendre un total de 4 alumnes i vam establir pautes i paràmetres per a la resta, recordant els terminis i la documentació requerida.
Ha estat una tasca d’acompanyant enriquidora per l’alumnat que, sovint, mostra molta inseguretat en el procés de tria i en la seva petició.
El passat dia 6, vam acabar de fer el taller envers l’orientació acadèmica amb l’objectiu de fer connectar a l’alumnat amb el programa del curs vinent on la tria educativa és l’eix principal de les tutories.
Les sessions han estat impartides per les tutories de cada a grup a 120 alumnes de 3r de l’ESO, distribuïts en 4 classes.
Durant les sessions, s’ha presentat, en suport informàtic, els conceptes claus de les emocions i la presa de decisions. Vegeu la presentació!
Un cop acabada la presentació, es preveu poder realitzar l’enquesta per tal de fer la recollida de dades envers la investigació sobre les emocions que ha despertat en l’alumnat el fet de connectar amb l’orientació acadèmica que hauran de realitzar de cara al curs de 4t de l’ESO.
L’objectiu de la formació prèvia i de l’enquesta és conèixer i poder detectar els aspectes emocionals que poden condicionar la tria i determinar un pal d’actuació de cara el curs vinent. D’aquesta manera es pot preveure un programa que reculli un treball emocional previ a la tria i d’acord amb les necessitats específiques del grup.
Cada setmana al centre es convoca una CAEI i el passat dia 28 d’abril vaig registrar una de les sessions.
La comissió d’Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) és l’espai on els diferents agents i representants del centre gestionen l’orientació acadèmica seguint el currículum on estan redactats els documents per a l’organització i la gestió dels centres educatius (2025).
Aquesta setmana he assistit a la CAEI del centre on faig el pràcticum amb l’objectiu de veure quins aspectes es tracten i quina metodologia s’aplica per registrar tot el que es debat i gestiona en aquesta trobada entre els representants del centre i l’EAP.
A la CAEI assisteixen les orientadores i orientador del centre amb un total de 5 psicopedagogs, que gestionen l’orientació i assessorament en els diferents nivells de centre; la coordinadora pedagògica del centre que s’encarrega de vetllar per la comunicació i gestió de la informació entre nivells i amb els agents externs al centre; i, finalment, la psicopedagoga de l’EAP (referent de l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic) que vetlla pel seguiment rigorós de tots els casos existents on cal la intervenció d’algun organisme o de mesures extraordinàries de caràcter intern. Totes aquestes figures representen una part del sistema educatiu i vetllen per garantir el benestar de l’alumnat donant resposta als sis vectors que marca el currículum:
Aprenentatges competencials
Perspectiva de gènere
Universalitat del currículum
Qualitat de l’educació de les llengües
Ciutadania democràtica i consciència global
Benestar emocional
L’ordre del dia de la CAEI contemplava, entre altres aspectes, tractar els diversos casos que estan pendents d’estudi, diagnòstic o altres necessitats amb l’objectiu d’anar concretant actuacions o resolucions.
En una segona part de la reunió s’afegeix el TIS (Tècnic d’Integració Social) del centre; amb l’objectiu de tractar els casos amb necessitats socials i determinar en quin punt es troba cada cas i de quina manera es pot avançar.
En aquesta coordinació social es van tractar casos que, tot i haver avançat, calia continuar fent tasques d’assessorament i seguiment. Altres, eren casos que quedaven bloquejats per diversos motius (incomunicació amb la família, retard en algun tràmit, anul·lació de processos, etc.). El seguiment es registra en acta, seguint un ordre per nivells des de cicles i batxillerat fins a 1r de l’ESO. El TIS és qui porta el control i detall de tots els processos que es realitzen i en fa un seguiment acurat.
Bibliografia
Departament d’Educació. (2025). Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Currículum. Curs 2024-2025. Generalitat de Catalunya.
La intervenció proposada requereix unes actuacions prèvies, per tant, és necessari dividir el procés en tres fases:
Taller Orientació Acadèmica: Introducció.
Recollida de dades per adequar material didàctic.
Aplicació de material didàctic per implementar l’actuació.
Prèviament, a la recollida de dades, s’ha elaborat un taller inicial de dues sessions (de les quals ja s’han fet efectives) on es fa la introducció a l’orientació acadèmica mostrant els tres eixos principals a tenir en compte:
Un cop feta la part teòrica, per una banda, tenim el treball de recollida de dades i anàlisi on es pretén obtenir les causes de les emocions negatives més significatives que puguin sorgir entre l’alumnat envers la temàtica de la tria educativa. Aquesta fase pot arribar a tenir una durada de dues setmanes.
Per altra banda, disposar d’un període d’aplicació de les activitats i regular en funció de les demandes. El desenvolupament de la intervenció és un procés obert que permet noves combinacions i noves propostes. Aquesta fase de la implementació es durà a terme en sis setmanes.
Fer aquest aclariment pot ajudar a entendre les diferents fases d’implantació que anirà introduint durant aquests dies i que consistiran en:
Durant dues setmanes he elaborat un seguiment d’observació a les aules de 4t amb el pretext de trobar i cercar indicis que em donin dades envers la relació que existeix entre les emocions i les decisions que van prenent al llarg dels dies per tal de complementar la meva investigació.
L’observació l’he basada a partir de les decisions a prendre envers el projecte de recerca de final de curs. S’ha plantejat a tot l’alumnat l’objectiu de presentar un projecte voluntari i del seu interès en el qual han de fer recerca, investigació i treball de camp. Els condicionants han estat fer grups d’1, 2 o 3 persones, pactar el tema en consens i omplir els formularis perquè l’equip docent validi el tema i l’assignació d’un/a tutor/a. A grans trets, el projecte ha de reunir les següents condicions:
Novament, ens trobem amb una proposta de la qual podem obtenir dades envers les emocions que experimenten els adolescents en posar-se davant de reptes que consideren ambiciosos i que, sovint, els provoca cert nerviosisme. En aquesta ocasió hem pogut conversar amb una gran part de l’alumnat i hem arribat a les conclusions que les angoixes, prioritàriament, esdevenen del dubte envers la tria del tema per por al fracàs o a la no resolució per manca de coneixements.
Hi ha, per tant, un percentatge d’alumnes que opta per triar un tema ja establert amb l’objectiu de garantir certa coherència durant el procés. Altres fan propostes de les quals no en tenen garantia de poder arribar a conclusions entenedores.
Realment, en resum, cada alumne/a mostra diverses emocions que podríem resumir en por, angoixa i nerviosisme en pensar en el procés i en la presentació final; per altra banda, trobaríem emocions positives com il·lusió, entusiasme, coratge per emprendre una tasca envers una temàtica triada i amb la possibilitat d’escollir membres per treballar.
Continuem fent observació i treballant els aspectes emocionals en l’orientació acadèmica a 4t a partir de tutories personals on es responen les consultes fetes a l’orientadora i que rep per diferents vies (mail, passadissos, classes de tutoria, etc.)
Enguany s’ha iniciat la introducció de l’orientació acadèmica a 3r de l’ESO. Això ens fa plantejar que hem de vetllar per dues possibilitats d’actuació: continuar amb el consell orientador de 4t de l’ESO atenent les emocions i canalitzant les angoixes i indecisions, i investigar envers les emocions que desperta l’alumnat de 3r en la tria educativa que haurà de dur a terme el curs vinent.
Obrim debat amb l’equip docent de 3r i estimem que cal fer una cerca de les emocions que desperta el tema durant aquesta etapa introductòria de l’orientació acadèmica i preveure un programa acurat de cara a treballar les emocions a 4t. Pensem que aquesta eina ens pot facilitar moltes dades de cara a millorar el programa orientador al pròxim curs; per tant, elaboro un qüestionari (Google Forms) per l’alumnat que s’haurà de fer arribar a través de les tutories el pròxim dimarts dia 6.
Aquesta nova via d’investigació estarà estretament lligada a tres motors de les competències personal i social de 4t de l’ESO: al programa de tutoria (PAT), a la matèria educació socioemocional i a l’orientació acadèmica de la psicopedagoga del nivell.
Per tant, actualment, l’actuació al pràcticum ha vessat en dues branques:
Seguiment orientador de l’alumnat de 4t
Investigació de les emocions a 3r de l’ESO
En resum, aquesta és una mostra més de la versatilitat de figura de la psicopedagogia en l’entorn d’educació on a cada pas que es dona, apareixen nous reptes que, sovint complementen, milloren o canvien les intervencions. És novament una metàfora del tangram on el procés permet noves combinacions i propostes.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.